Estaven acabats de casar. Ell havia acabat els estudis d'enginyeria i ella començava a articular les primeres paraules en català. Era l'Espanya dels darrers anys del franquisme, una Espanya molt diferent del món que els envolta.

Ell impartia classes per a enginyers, però aviat va decidir canviar de rumb la seva orientació professional. No li omplien aquelles sessions d'ensenyament magistral, on predominava la filigrana retòrica a la pissarra i la impersonalitat a la relació professor-alumne. La parella decideix embarcar-se en una nova aventura…

Plens d'il·lusió comencen a fullejar les pàgines de tota mena de publicacions. Subratllen, retallen, truquen per telèfon, tenen cites amb els propietaris, però totes les ofertes superen les seves possibilitats econòmiques.

Passen diverses setmanes fins que troben un local. Cantó Conveni-Florida, és en aquest lloc on neix el Col·legi Zürich. Sota condicions precàries, la parella imparteix classes a grups reduïts d'alumnes. La demanda és molt escassa. No perden els ànims i continuen lluitant, dia rere dia, setmana rere setmana. Després de molt esforç volen fer realitat allò que des de feia temps havia estat el seu somni: tenir una edificació amb més prestacions. Passen uns anys fins a deixar el local ubicat al suburbi barceloní per traslladar-se al carrer Ifni, 2. Els envolta un ambient socioeconòmic molt diferent. El col·legi comença a tenir una estructura interna més definida i el nombre d'alumnes creix progressivament. Les inquietuds de la parella encara no s'havien satisfet: hi falta espai.